Aquest és un diari esportiu, però hi ha fets que no es poden ignorar. I encara menys quan et colpegen de tant a prop. L’atemptat d’ahir a la tarda a la Rambla de Barcelona, reivindicat per Estat Islàmic, ens afecta a tots, a tots els que volem viure i volem que tothom visqui en pau. I no es pot mirar cap a una altra banda. Com no ho va fer ningú durant la tarda i la nit d’ahir, també, en el món de l’esport. Esportistes, clubs, federacions i organismes van mostrar el seu rebuig a la barbàrie terrorista i van expressar el seu suport i solidaritat amb les víctimes de l’atemptat i els seus familiars.

La ciutat de Barcelona ja és al mapa del terrorisme jihadista. La capital catalana és un dels grans destins turístics del món, i la Rambla, el centre neuràlgic de la ciutat. Barcelonins i turistes gaudien d’un bonic dia d’estiu fins que el terror va irrompre disfressat de furgoneta. El ressò internacional d’un atemptat com el d’ahir estava assegurat, i això és el que busquen els criminals que s’amaguen rere les seves creences per matar tothom que no pensa com ells. Malgrat tot, malgrat el dolor que ens omple cada vegada que hi ha un atemptat com aquest –i aquesta vegada el dolor és més intens per la proximitat–, no podem defallir. No podem renunciar a la nostra manera de viure, no podem tenir por d’anar aquí o allà pensant que ens pot passar alguna cosa. El dia que fem això, el dia que ens tanquem a casa, aquell dia hauran guanyat.