Deia Josep Maria Bartomeu que el Barça administraria bé els 222 milions d’euros de la clàusula de Neymar i que no necessàriament marxarien tots en fitxatges. Doncs bé, si es confirma que entre fix i variable, caldran 140 milions per alliberar Dembélé del Borussia de Dortmund, entre les clàusules del francès, Deulofeu (12), Semedo (30 més variables) i Paulinho (40) sumen justament 222 milions. I ningú pot assegurar que no se’n paguin un centenar llarg més per Coutinho.

Certament, el cas de Neymar ha produït un efecte inflacionista bestial en el mercat, sobretot si qui truca a la porta és el Barça. Si fa un mes a Dortmund hagués arribat una oferta de 60 milions per Dembélé, haurien firmat sense miraments i els haurien convidat a caviar. Tal com evolucionen les quantitats, aviat el preu de Neymar semblarà si no barat –seria gairebé immoral dir-ho– sí justificat per la seva condició de jugador excepcional.

Arribi o no Coutinho, el Barça tancarà l’agost amb una inversió milionària que inclourà el –o els– fitxatge més car de la història. Que calien reforços com reclamava Valverde ha estat una opinió amb força consens. Però el dineral que s’està gastant exercirà una pressió tremenda. Si amb més de 200 milions (o de 300?) invertits en la compra de jugadors els títols no arriben –i val la pena recordar que de campió només n’hi ha un– poques justificacions quedaran.