El Barça ha salvat l’arrencada de la lliga sumant els sis punts, que era el que se li podia demanar, amb tot el que ha passat aquest agost. Passen a ser secundàries les imprecisions de Messi (quatre pilotes al pal i un penal fallat en dos partits, però també els dos gols d’ahir) i detalls de pretemporada com la targeta de Piqué per rematar amb la mà, que a partir d’ara ja serà més greu.

El Barça no enamora, però té Messi –no s’ha de deixar d’insistir que la seva renovació continua fent-se esperar– i amb ell tot és possible, fins i tot quan el Barça és tan previsible en els últims metres. Però els sis punts donen pas a quinze dies d’oportunitats. De millorar encara més la plantilla, de recuperar Suárez, d’anar entrant Dembélé i Paulinho en els automatismes... i sobretot de treballar amb una mica de calma després d’un estiu tempestuós.

Era important fer el sis de sis i és clau entendre que en quinze dies l’equip no pot adquirir el nivell de virtuosisme que tothom desitja. Hi haurà més partits de picar pedra com el d’ahir i és possible que s’escapin punts. Els que no s’han d’escapar són els grans rivals. Hi ha qui sosté que aplicar el concepte de temporada de transició al Barça és un sacrilegi. Certament, hi ha equips als quals s’exigeix sempre el rendiment immediat, però això no obsta que s’hagi de tenir una mica de paciència mentre el joc no acompanyi els resultats.