“L’any que ve rebentarem el Barça i el Madrid, els rebentarem a tots!” Aquesta va ser una de les frases estel·lars que va cridar Pere Pons des del balcó de l’ajuntament de Girona el dia de la celebració de l’històric ascens a primera divisió. El comentari, segurament fruit de l’eufòria del moment, va excitar de valent l’afició al mateix temps que va fer posar les mans al cap al director esportiu, Quique Cárcel, que tot i somriure tímidament era conscient de la feina que li venia a sobre per confeccionar una plantilla de garanties. Van anar passant els dies i el club va anunciar les baixes i els primers fitxatges –al principi van arribar amb comptagotes–, cosa que es va convertir en el tema de conversa per excel·lència en el dia a dia de la ciutat. Uns més optimismes que d’altres, molts aficionats tenien seriosos dubtes del rendiment que podria oferir l’equip, que va realitzar una pretemporada força irregular pel que fa a resultats i que tenia un calendari d’allò més exigent en el tram inicial de lliga –Atlético, Màlaga, Athletic, Sevilla, Leganés, Barça, Celta, Vila-real, Dépor i Madrid en les primeres deu jornades–. Però quan ha arribat l’hora de la veritat el Girona ha deixat tothom bocabadat, primer superant el City en el trofeu Costa Brava (1-0), després posant contra les cordes l’Atlético en el debut (2-2) i el cap de setmana passat assolint el primer triomf contra el Màlaga (1-0).

Més enllà dels resultats, el conjunt gironí ha demostrat un nivell de competitivitat envejable, no donant cap pilota per perduda, sent solidari en defensa i pràctic en atac. Mantenint el mateix sistema de joc que l’ha portat a la glòria, Pablo Machín ha seguit confiant en bona part del bloc del curs passat (set jugadors de l’onze titular que ha repetit el tècnic ja eren en l’equip), una aposta que, combinada amb la magnífica resposta dels nouvinguts –Gorka, Bernardo, Muniesa i Stuani, a més dels futbolistes de refresc– han convertit el Girona en un engranatge molt difícil de superar. La poca participació fins ara de Douglas Luiz, teòricament cridat a marcar diferències, ho diu tot del rendiment de l’equip, i és que a veure qui s’atreveix ara a fer seure Granell, Borja o Pere Pons, per dir-ne tres. L’afició de Montilivi també ha fet un pas endavant quant a assistència i decibels al camp, i ara caldrà veure com respon l’equip a domicili. Encara queda molt, però de moment les sensacions no poden ser millors. El Girona ha engrescat tota la ciutat i sembla disposat a quedar-se molts anys a primera –les entrades del City i Pere Guardiola en l’accionariat del club reforcen encara més el projecte–. Potser Pere Pons no anava tan mal encaminat.