Editorial

L’EDITORIAL

Tornem-hi, amb l’esport i la política

Tots els Estats usen l’esport per intentar demostrar que són millors que els altres. Ja s’han oblidat de la ‘marca España’?

El posicionament d’organismes, federacions, clubs i alguns esportistes a favor de les institucions catalanes davant la repressió que el govern espanyol ha endegat contra aquestes institucions per evitar el referèndum de l’1 d’octubre ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre si cal barrejar política i esport. Un debat que és la cançó de l’enfadós, perquè, en el fons, el que vol dir és que el món de l’esport no pot prendre posició com sí que ho pot fer la gent de la cultura, l’economia, l’ensenyament, la sanitat... Per quins set sous la gent de l’esport ha de tenir menys drets que la resta o ser jutjada pel que manifesta?

Dir que la política i l’esport no es poden barrejar és no voler veure el que és l’esport d’elit avui dia. Tots els estats usen l’esport per intentar demostrar que són millors que els altres. Ja s’han oblidat de la famosa marca España amb què ho inunden tot cada vegada que els esportistes espanyols –en moltes ocasions, catalans– guanyen alguna cosa? Quan Mariano Rajoy felicita Rafael Nadal amb una piulada per una victòria no està fent política? Quines banderes i quins himnes es van servir als podis? Els de les federacions, els dels comitès olímpics? No, els dels estats. Hem de tenir clar, a més, que en la situació que viu Catalunya en aquests moments és fer política tant pronunciar-se sobre el que està passant com no fer-ho. No es pot girar l’esquena a la realitat que viu el país.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)