Una de les coses que està aconseguint el referèndum que el govern espanyol s’entossudeix a evitar és la definitiva internacionalització del conflicte de Catalunya contra un Estat que aquests dies el reprimeix fins a límits mai vistos des de la recuperació de la Generalitat. L’esport no n’és aliè, i per això el Comitè Olímpic Català (COC) va renéixer fa uns mesos de les seves cendres, perquè serà una eina indispensable si finalment guanya el sí en la votació de diumenge. La carta al Comitè Olímpic Internacional (COI) fent una declaració inequívoca d’intencions sobre el seu futur reconeixement és necessària. Totes les grans institucions internacionals han de saber que el país està preparat per fer el gran pas de construir un nou estat. La reforma que va fer Joan Antoni Samaranch de la carta olímpica va tancar les portes a Catalunya com a “país esportiu”, però el que mai hauria arribat a imaginar Samaranch és que els catalans podríem arribar a votar alguna dia per la independència i, per tant, saltar aquell obstacle que ell mateix ens va posar pel camí.

És evident que el reconeixement del COC, com el de qualsevol altre organització internacional, no serà immediat i dependrà, és clar, d’una primera declaració d’independència del Parlament, però les accions del COC desmenteixen les paraules del president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, que fins i tot nega en nega l’existència.