Editorial

L’EDITORIAL

Méndez de Vigo, el Barça i la llibertat

Malgrat els impediments de la UEFA i del mateix Barça, el Camp Nou va poder demanar la llibertat dels empresonats

Pep Guardiola va dedicar als empresonats Jordi Cuixart i Jordi Sánchez el triomf del Manchester City contra el Nàpols en la Champions, i ahir al matí, al ministre d’Educació, Cultura i Esports del govern espanyol li va faltar temps per sortir a replicar el tècnic català. Tothom sabia que el ministre espanyol manifestaria el seu desacord amb Guardiola. El que va fer el baró de Claret, però, va ser anar més enllà del desacord polític, ja que va afirmar que el que han de fer els esportistes, o en general qualsevol persona, és parlar de les coses que coneixen o saben fer i que les opinions polítiques de Guardiola tenen el mateix valor que les seves sobre física nuclear, tema del qual no sap res.

El polític del PP, llicenciat en dret, ens està dient que les opinions dels ciutadans només tenen valor quan es refereixen a temes que coneixen? I per la part que ens toca, menysprea el que puguin dir els esportistes sobre la situació que es viu a Catalunya, excepte si ets Rafa Nadal i et declares en contra de la independència, és clar.

D’altra banda, anit al Camp Nou, el Barça va desplegar la seva pancarta intranscendent, i van tornar ser els aficionats els que van convertir un partit trist pel poc joc i per la pluja en una nova jornada reivindicativa a l’estadi. Malgrat els impediments de la UEFA i del mateix Barça, el Camp Nou va poder demanar la llibertat dels empresonats i, a sobre, cantar un gol en el minut 17.14.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)