En el futbol colombià sobresurten figures com la de Francisco, Pacho, Maturana. Tot exercint magisteri amb la seva pissarra, sempre va defensar que la tàctica és l’ànima del futbol. Com a seleccionador va liderar una generació daurada de futbolistes encapçalada al camp pel Pibe Valderrama. Van aconseguir una fita històrica quan van disputar la fase final de la copa del món d’Itàlia (1990). Sempre recordaré aquell gol amb què van empatar contra Alemanya, que acabaria assolint el títol mundial. Però malauradament van quedar eliminats pel Camerun, amb una greu errada d’Higuita davant Roger Milla. Un altre moment esplendorós va ser l’exhibició contra l’albiceleste a Buenos Aires. Aquell matx —que va acabar 0-5— formava part de la classificació per a la copa del món dels Estats Units (1994). Però tot i la seva qualitat, aquests jugadors no van aconseguir cap títol remarcable. El triomf en la copa Amèrica no va arribar fins al 2001. Més èxit va tenir l’Atlético Nacional de Medellín, també entrenat per Maturana. Amb el sobrenom de los puros criollos, va ser el primer equip cafeter que guanyava la copa Libertadores.

Però tot això va coincidir amb uns anys de molta obscuritat social. Com és sabut, el narcotràfic va impregnar de violència aquest país sud-americà. A voltes l’esport ha rendit vassallatge a la ignomínia. Això va passar durant aquells anys, en què el futbol va ser atrapat per les ferotges urpes dels càrtels. Capos com Pablo Escobar i els germans Rodríguez Orejuela van moure alguns fils de l’Atlético Nacional i l’América de Cali. El seu objectiu consistia a blanquejar diners i reforçar el seu prestigi social. Així, per exemple, Higuita no va amagar la seva amistat amb Pablo Escobar, a qui visitava quan estava empresonat. I no podem oblidar, molt especialment, un fet insòlit i terrible. El 2 de juliol del 1994, Andrés Escobar va ser assassinat a Medellín. Per poder entendre aquest tràgic succés cal referir-se a un episodi futbolístic. Aquest jugador havia marcat un gol en pròpia porteria durant un partit decisiu durant la copa del món dels EUA (1994). El central de la selecció es va convertir en un màrtir d’una societat estructuralment degradada. Mai un simple error futbolístic va tenir tan fatals conseqüències. Investigacions ulteriors van corroborar que es tractava d’un fet relacionat amb el narcotràfic i les màfies de les apostes esportives. Han passat bastants anys i a hores d’ara els ciutadans colombians tenen motius per a l’esperança. És un motiu de joia per a tots els que apreciem aquest gran país.