Amb el pas dels anys, el feixisme s’ha convertit en un monstre de mil caps. Fa pocs dies, ultres de la SS Lazio —els anomenats Irriducibili— van empastifar una part del seu estadi amb adhesius execrables. Mostraven la imatge d’Ana Frank amb el mallot del seu odiat rival, l’AS Roma. Aron Winter es va convertir en el primer jugador negre que vestia la maglia biancocelesti. Això va comportar que fos insultat per un sector de la seva pròpia afició. Va coincidir-hi amb Paolo Di Canio, confés admirador de Benito Mussolini. Per la seva banda, Lilian Thuram va rebutjar una oferta laziale per la ideologia ultradretana d’alguns dels seus tifosi. Ho va justificar així: “Jo no jugo per als feixistes.” Tampoc oblidarem aquell dia —era un derbi— en què van exhibir una pancarta en què es podia llegir: “Auschwitz és la vostra pàtria; els forns, les vostres cases.” I en un partit contra el Borussia Mönchengladbach van honorar les víctimes feixistes de la Segona Guerra Mundial. A la graderia nord de l’Olímpic de Roma, alguns càntics segueixen evocant els Fasci di Combattimento. No és cap casualitat que el 1929, Mussolini esdevingués soci de la Società Sportiva Lazio.

De fet, el Duce sabia que el futbol ja era un fenomen de masses del qual es podria treure rèdit polític. Com va reconèixer, les gestes esportives augmenten el prestigi de la nació. El 1934, Itàlia va organitzar la segona edició de la copa del món de futbol. Conservem imatges de Giuseppe Meazza festejant la copa Jules Rimet amb la salutació feixista. En aquell campionat, les irregularitats van ser freqüents a fi de mostrar a tothom la fortalesa moral del poble italià. Quatre anys més tard, la squadra azzurra va repetir victòria en la copa del món disputada a França. En la final, els italians van derrotar els hongaresos. Després del matx, el porter magiar va manifestar: “Mai en la meva vida m’he sentit més feliç després d’un partit. He salvat la vida a onze éssers humans. M’han explicat abans de començar el partit que els italians havien rebut de Mussolini un telegrama que deia el següent: «Guanyar o morir.» Han vençut.” La Gazzetta dello Sport va qualificar aquest triomf com “l’apoteosi de l’esport feixista en aquesta victòria de la raça”. Hom segueix utilitzant els mots feixista i nazi amb una irresponsable lleugeresa. Seria molt recomanable que abans d’emprar-los en coneguéssim l’origen i el sentit. És més, Si això és un home, de Primo Levi, hauria de ser lectura obligatòria a totes les escoles. Potser així aprendríem lliçons transcendentals sobre la història i la condició humana.