Sí, com pel que fa a tantes altres coses, la situació política, social i judicial que estem vivint (i, així, patint) fa que tingui abandonat el futbol (i encara més qualsevol altre esport) i que, per tant, pràcticament no hagi vist cap partit del Barça durant la present temporada. No tinc l’ànim ni el temps per fer-ho. Tampoc no llegeixo gaires cròniques de partits o informacions i opinions relatives al joc del Barça. De fet, faig més atenció a l’actitud de la directiva i de l’afició pel que fa a les circumstàncies: repressió policial, política i judicial. El poc que en sé, pel que fa al joc, o el poc que me n’arriba, em comunica que el meu equip, malgrat ser capdavanter en la lliga i tenir assegurat el pas a setzens de finals de la Champions, i que no juga de manera brillant o que només juga bé a ratxes. No només va primer en la lliga i en la lligueta del seu grup de la Champions, sinó que, de quinze partits oficials, no n’ha perdut cap: n’ha guanyat tretze i n’ha empatat dos. A vegades, però, els resultats no acaben d’alegrar, sobretot si es tracta d’un club amb socis i seguidors que, tradicionalment, han demostrat certes exigències estètiques pel que fa al joc. Pel poc que en sé, torna a haver-hi la sensació que gairebé tot depèn de la inspiració de Messi, que pràcticament ha fet la meitat dels trenta gols que ha marcat el Barça en la lliga: de fet, n’ha marcat dotze, però, a més, la seva participació en moltes de les jugades dels altres gols ha estat determinant.

Els seguidors de la lliga espanyola també diuen que el Real Madrid, a banda del fet que és a vuit punts del Barça, ha perdut aquella mena d’alegria de la temporada passada per la qual, fent un joc molt poc especulatiu, contribuïa al fet que els partits que disputava fossin joiosos i imprevisibles, tot i que de manera relativa perquè el talent (i, si volen, poden afegir-hi altres elements) solia decantar finalment el resultat a favor seu. De moment, fins i tot sembla haver perdut el talent. És possible. Ho suposo, però no ho puc afirmar si he perdut temporalment l’interès pel Barça. Tanmateix, dins d’aquesta abúlia futbolística, hi ha un club que m’ha despertat un cert interès: el Girona. Potser semblarà obvi, però he de dir que mai no n’he estat una seguidora, malgrat que hagi viscut (si encara no hi visc) durant molts anys a la ciutat. D’entrada, celebro les seves tres últimes victòries consecutives (una de les quals contra el Real Madrid) en la lliga amb un mateix resultat: dos gols a favor i un en contra. Espero que n’arribin més i parlar-ne en una altra ocasió.