Centenars de milers de ciutadans van omplir novament el carrer,a la capital de Catalunya, aquest cop per reclamar la llibertat dels presos polítics catalans, el vicepresident Junqueras, els consellers Borràs, Bassa, Rull, Turull, Romeva, Mundó i Forn i els presidents de l’ANC i Òmnium, Sànchez i Cuixart. La mobilització va ser altre cop massiva, va ser com sempre cívica i pacífica, va aplegar sobiranistes del sí i del no i va ser una resposta contundent de la societat catalana a la via repressiva de l’Estat contra el seu govern legítim i la Mesa del seu Parlament.

Més enllà de la reivindicació de la República i la presència nombrosa d’estelades, el clam central i unànime de la mobilització va ser la llibertat de les deu persones que fa dies, en alguns casos setmanes, que estan engarjolades a les presons madrilenyes i per la legitimitat dels seus actes, que en tot moment s’han regit pels principis de la democràcia, sense violència de cap mena i responent al mandat de les eleccions del 27-S del 2015. Els seus familiars van ocupar la capçalera de la marxa i la lectura dels seus missatges escrits a la presó va ser la part central i més emotiva de l’acte.

La resposta massiva de la gent deixarà molt clar a Europa i a la resta del món que la repressió de l’Estat espanyol i la suspensió de l’autogovern a través de l’article 155 de la Constitució no resoldran el problema, perquè el problema continua sent polític, la voluntat dels catalans de decidir el seu futur, i l’única solució en democràcia ha de passar per les urnes. Les dues qüestions clau són, d’una banda, fins a quin punt la política catalana serà capaç d’articular el 21-D la demanda expressada ahir pels ciutadans i, de l’altra, fins a quin punt Madrid es podrà negar a acceptar una victòria del sobiranisme.