Editorial

L’EDITORIAL

Videoarbitratge per sortir de la caverna

Ha costat vèncer anacronismes i tòpics per perseguir la justícia, però objectivament tot són avantatges

A partir de la temporada vinent els àrbitres de primera divisió tindran l’auxili tecnològic per decidir si un gol és gol, si hi ha penal o piscina, si una targeta és groga, vermella o no s’ha de mostrar i si l’autor d’una acció confosa és un jugador o un altre.

Val més tard que mai, però ja és greu que en el segle XXI una lliga amb recursos i pressupostos astronòmics hagi trigat tant a admetre que la tecnologia que ens assisteix en tots els aspectes materials de la vida pot contribuir a fer l’esport més equànime. Als rectors del futbol espanyol –molt més reticent la federació que no la lliga professional– els ha costat superar anacronismes i tòpics per perseguir la justícia, com si l’auxili tecnològic els fes por de perdre poder.

La tecnologia ja opera en altres esports. A Europa està completament normalitzada en el bàsquet, amb resultats més que positius. Per descomptat, no garanteix un veredicte cent per cent just, però sí que permet eliminar la majoria dels errors d’apreciació –amb el detector automàtic de gol s’acabaran les ridícules polèmiques sobre gols fantasma– i també posa en qüestió la capacitació d’àrbitres que reincideixen sovint en l’error. Tot, a canvi d’alguna interrupció que, en tot cas, no serà mai superior a les lipotímies que protagonitzen alguns jugadors amb vocació frustrada d’actors. Objectivament, tot són avantatges. I, al capdavall, l’àrbitre sempre té l’última paraula si la imatge no és aclaridora.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)