Editorial

L’EDITORIAL

L’esport com a reivindicació legítima

El mundial de futsal també és un campionat internacional en què es reivindica la república i la llibertat dels presos polítics

El campionat del món femení de futsal a Balaguer s’ha convertit en un torneig en què no només una selecció catalana pot competir en l’àmbit internacional oficial, sinó en l’escenari d’unes reivindicacions polítiques més legítimes que mai. Quan l’Associació Mundial de Futsal (AMF) va concedir el campionat a Catalunya, els seus dirigents i els de la federació catalana no s’haurien imaginat mai de la vida que mig govern del país estaria tancat a la presó i l’altre mig, comandat pel president, Carles Puigdemont, en un exili judicial a Bèlgica. Unes setmanes abans del campionat es va proclamar la República al Parlament, un gest que només va esdevenir simbòlic perquè ara sabem que l’Estat va amenaçar amb una repressió encara més gran –violenta fins i tot– si el govern català tirava endavant amb els seus plans. Tot i que el futsal és un esport minoritari, els seguidors que a Balaguer animen la selecció no s’han estat de res. Pancartes a favor de la república, crits demanant la llibertat dels presos polítics, estelades i el cant d’Els segadors abans de tots els partits, amb les jugadores cantant la lletra, un fet impossible de veure en altres esports, per raons òbvies. L’esport també és una eina de reivindicació política. Sempre ho ha estat. Els mitjans espanyols escriuran i proclamaran que no es pot barrejar política i esport. El que no els agrada, però, és la llibertat, ni la d’opinió ni, pel que estem veient, cap altra.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)