Editorial

L’EDITORIAL

Rússia i l’ombra eterna del dopatge d’estat

Mentre Rússia no admeti els fets i no iniciï un procés de neteja decidit i sincer, els seus esportistes estaran sota sospita

Pocs mesos abans de la celebració dels Jocs Olímpics d’hivern 2018 a Corea del Sud, la presència de Rússia, potència econòmica, militar i esportiva del planeta, s’aguanta per un fil. Les investigacions, informes i proves del dopatge d’estat practicat sota el règim de Putin són una gota malaia de la qual Rússia intenta fugir com pot. I pot més aviat poc, perquè les evidències són, sovint, demolidores. Després de les sancions a Rio 2016 i en el mundial d’atletisme 2017, Rússia sabrà demà si pot competir a Pyeongchang.

L’intent de fugida endavant amb excuses sense credibilitat és un error. Rússia ha tendit a negar-ho tot i a mantenir en els càrrecs dirigents empastifats. Potser és una estratègia que li funciona quan l’aplica a afers de consum intern, però davant una autoritat mundial no cola.

Arran dels Jocs de Sotxi s’han investigat 36 casos i, fins ara, hi hagut sanció en 25. Rússia ha perdut un terç de les 33 medalles, que van ser exhibides amb orgull nacionalista i impudícia absoluta pel Kremlin. La corrupció arriba a tal extrem que el president de la Federació Russa de Bob és un dels sancionats i ni dimiteix.

Ni tan sols és clar que Putin i el seu ministre d’Esports vulguin fer un reconeixement de culpa i iniciïn una neteja decidida i sincera. Mentrestant, Rússia i els seus esportistes estaran sota sospita. I no és que el món s’hagi girat en contra seva. S’ho han guanyat a pols.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.