El triomf de dilluns passat del Girona al camp de l’Espanyol va ser la confirmació de l’espectacular arrancada de temporada de l’equip en la seva estrena a la primera divisió. Que sigui novè a només un punt de la zona europea no és una casualitat, de fet podria estar més amunt si no hagués encaixat els dolorosos gols en el minut 94 al camp del Betis i a Montilivi contra l’Alavés. El més rellevant de l’actuació de l’equip, que teòricament havia de ser reforçat amb jugadors de nivell del Manchester City, és que el bloc que s’està consolidant a primera divisió és el mateix que va aconseguir l’ascens. I juguen, a més, amb el mateix sistema amb el qual Pablo Machín s’ha fet un nom en el futbol estatal. Contra l’Espanyol nou dels onze jugadors titulars ja eren a l’equip de la temporada passada. Dels joves del City, només Maffeo ha aconseguit fer-se un lloc en l’onze de gala. Fins i tot el porter Bounou ha desplaçat de la titularitat Gorka, que havia estat un dels fitxatges de més relleu a l’estiu. El baix rendiment del basc, però, ha quedat compensat sobradament per l’encert d’haver portat Stuani, el davanter ideal per a l’equip i que està fent una de les seves millors temporades a Europa. El Girona també s’ha sobreposat a la lesió dels seus tres centrals titulars, Alcalá, Bernardo i Muniesa. Falta encara molta lliga, però el camí cap a la salvació, que és el gran objectiu per a un club tan modest, ja està ben marcat.