No hem d’oblidar que som fills de la terra, allò que els llatins en deien humus. Justament, una paraula de la qual es deriven mots com humà i humilitat. Com diu el Gènesi, el nostre cos —convertit en pols— retornarà a la terra d’on va sorgir. L’Eclesiastès insisteix en aquesta idea, advertint-nos molt severament contra la vanitat. Ser humil no és aparentar pobresa ni falsa modèstia: és saber acceptar els nostres errors i les nostres limitacions. Ens ha de permetre aprendre i millorar moralment, protegint-nos contra la fàtua pretensió. Així doncs, la persona humil reconeix sincerament les seves qualitats i defectes, fa realitat el precepte de l’oracle de Delfos: “Coneix-te a tu mateix.” Per tant, té el coratge de descobrir la seva veritat; sense humilitat (d’humus, ‘terra fèrtil’) no podrem créixer humanament. La humilitat implica ser autocrítics i no deixar-nos tiranitzar per l’orgull desmesurat. Això vol dir que va emparellada amb l’honestedat, amb la capacitat de no sobreestimar-se ni subestimar-se. Així doncs, és també la voluntat d’allunyar-nos d’una ambició o cobdícia excessives. També és contrària a la supèrbia, un dels set pecats capitals. El superb està posseït per un desig exagerat de glòria. Això el porta a menysprear les altres persones. En canvi, la humilitat i la generositat es troben estretament relacionades.

Alguns seguirem defensant que l’esport és una bona manera d’esdevenir persones humils. Ens pot ajudar a descobrir tant les nostres fortaleses com les nostres febleses morals. Ens ensenya a conèixer el nostre cos i caràcter per així poder superar la temptació egocèntrica o narcisista. Però malauradament, en l’esport-espectacle, hi abunden gestos poc humils. Tot sovint podem veure-hi actuacions impregnades d’egoisme, prepotència i arrogància. També de presumpció, és a dir, el defecte de qui presumeix massa de si mateix. Fixem-nos en Cristiano Ronaldo. Fa anys li van preguntar per què el públic de l’equip rival l’havia xiulat amb tanta virulència. Ell va respondre: “Deu ser perquè soc guapo, ric i un gran futbolista, perquè em tenen enveja. No tinc una altra explicació.” Fa menys temps va reaccionar d’aquesta manera a les crítiques rebudes arran dels seus problemes fiscals: “A la gent li molesta la meva brillantor, els insectes ataquen les làmpades que brillen.” Fa poc l’hem vist imaginant-se que el món girava al voltant de les seves fastuoses Pilotes d’Or. Certament, aquest portuguès continua atrapat en un ego que és com una immensa bombolla de sabó. Comptat i debatut, també ens calen bons referents per adquirir el valor moral de la humilitat.