Bèrgam degusta el futbol
És evident que quan va proclamar que el millor entrenador contra el qual s’havia enfrontat mai era Gian Piero Gasperini, José Mourinho devia tenir els seus motius. També ho és que el 99,9% de la població hauria pensat en una altra persona, però el de Setúbal no va dubtar a assenyalar el tècnic piemontès, que en la seva experiència més transcendent, a la banqueta de l’Inter l’any 2011, només va durar escasses setmanes i es va convertir en un dels grans fracassos de l’entitat neroazzurra.
Però el futbol sempre paga i Gasperini, que ja havia fet una feina extraordinària a Gènova, ha tornat a la Llombardia per contextualitzar novament les paraules de Mourinho. És cert que lluny de les llums de San Siro, a 50km de Milà, però aconseguint una fita fins i tot més meritòria: que Bèrgam sigui una de les capitals de la Serie A. Sempre amb el seu particular 3-4-3 –a vegades amb el matís 3-4-1-2–, Il Gasp ha fet de l’Atalanta un dels equips de moda al continent, un conjunt d’aquells que eleva les seves individualitats gràcies al col·lectiu i que no té por de jugar en cap context. Segur de si mateix, l’última mostra va tenir lloc dimarts a l’estadi San Paolo, contra tot un Nàpols. L’èxit de l’Atalanta s’ha popularitzat recentment gràcies a la seva estrella, l’argentí Papu Gómez, i un ball que fins i tot li ha valgut un disc d’or, però com a equip és molt més que el talent i el joc de cintura del seu capità: un col·lectiu que sense pilota sap ser agressiu, que quan es replega és difícil de penetrar i que ataca sempre amb efectius. I a més amb una riquesa de perfils molt interessant, des del talent del mateix Gómez i Josip Ilicic, passant pel desplegament de Leonardo Spinazzola –ja fitxat per la Juve–, per l’elegància d’un davanter atípic com Andrea Petagna –robust però refinat tècnicament–, la capacitat d’arribada a l’àrea de Brian Cristante –oxigenat després de no triomfar al Benfica– o l’estimulant posada en escena de Mattia Caldara, un altre que aviat posarà rumb a Torí per jugar a la Juve, i que és el vèrtex defensiu d’un equip construït amb molt gust, que segueix viu en tres competicions i que reivindica de nou els dots de Gasperini com a entrenador.