Opinió

Lilian Thuram, el pensador

La pedra angular de l’exfutbolista és que “hom no neix racista, sinó que s’hi torna”

Fa poques setmanes, Lilian Thuram va celebrar el seu aniversari. Magnífic defensa, va viure grans moments a Itàlia, però els seus millors èxits van ser amb la selecció francesa. De fet, va esdevenir un heroi quan va marcar els dos gols durant les semifinals contra Croàcia. Aquella victòria va conduir l’equip blue fins a la final de la copa del món del 1998. La seva manera de celebrar el segon gol ens revela un fet essencial del seu tarannà. Es va asseure i va fer un posat reflexiu, com si imités l’estàtua d’Auguste Rodin El pensador. Algú va dir que no era un jugador que pensava, sinó un pensador que jugava a futbol. Certament, aquest antillà desmenteix el tòpic sobre les estrelles esportives del tot alienes al capteniment crític. Així, per exemple, un del seus referents intel·lectuals és el gran Tzvetan Todorov. La seva brillant carrera futbolística va finalitzar al Futbol Club Barcelona; una patologia cardíaca el va obligar a penjar les botes. Durant aquella etapa blaugrana, va congeniar amb l’Oleguer Presas. Fruit d’aquesta entesa van llegir a Perpinyà un manifest públic a favor de l’Escola Bressola i de la llengua catalana.

Inconformista des de ben jove, s’ha negat a acceptar determinades realitats. Resulta admirable el seu nivell de conscienciació política, la seva voluntat d’involucrar-se en els debats sobre el futur de les nostres societats. Per aquesta raó, en més d’una ocasió ha rebutjat el discurs sobre els mèrits de l’esport i les seves possibilitats d’ascens social. Sosté que això ha de ser una excepció perquè la regla cal cercar-la en la feina que es fa a l’escola i en la participació sociocultural. Citem-lo: “És necessari portar la cultura i l’educació a tot arreu, perquè totes les poblacions tinguin la possibilitat i la llibertat de desenvolupar-se socialment. Cal posar en marxa eines pedagògiques i dur a terme un treball de fons.”

Aquest fragment forma part del seu esplèndid llibre Mis estrellas negras. De Lucy a Barack Obama, escrit en col·laboració amb Bernard Fillaire. A diferència d’altres esportistes, Lilian mai oblidarà que és un descendent d’africans esclavitzats pels europeus. És més, fa anys que dirigeix una fundació que té com a gran objectiu l’educació contra el racisme. La seva pedra angular és el següent principi: “Hom no neix racista, sinó que s’hi torna.” Per tot plegat va ser condecorat amb el grau d’Oficial de la Legió d’Honor. Des d’aquí volem retre un homenatge a un home profundament identificat amb els millors valors morals. Sens dubte, el seu compromís a favor dels drets humans es nodreix del seu amor a la justícia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)