La normalitat és una recepta que no caduca i el sentit comú, una virtut impermeable a l’evolució d’un esport, el futbol, que accepta mil receptes. Com succeeix una mica amb Ernesto Valverde, Jupp Heynckes és una figura difícil de mitificar perquè el seu posat no ven: no fa coses estranyes, no crida en les rodes de premsa, no llança dards enverinats, la seva retòrica és sòbria i directa, sense ornaments, i futbolísticament mai ha tingut la voluntat ni la imaginació per ser considerat un revolucionari. La història, però, avala igualment la seva visió més relaxada del joc. De vegades, per no dir quasi sempre, la virtut està a trobar la simplicitat de les coses.

I Heynckes, que va inspirar el Valverde entrenador en la seva època a l’Athletic, és especialista en aquest art. Amb 72 anys i després de quatre apartat del gran circ, el seu retorn al Bayern ha estat una nova mostra que es pot ser determinant sense cridar l’atenció, que liderar no està connectat amb l’estridència, l’extravagància i la vehemència. Segurament, la seva arribada a l’equip ha soterrat problemes interns i ha apagat les disputes que cinc de les vaques sagrades de l’equip, segons va reconèixer el president Rummenigge, tenien amb Carlo Ancelotti. Però independentment de l’ambient al vestidor, Heynckes també ha estat capaç de cosir les mancances futbolístiques amb algun moviment que, no per simple, deixa de ser important. Orfes de Xabi Alonso i amb Kimmich assentat al lateral, el gegant muniquès estava tenint enormes dificultats per equilibrar el seu mig del camp, on ni Rudy ni Tolisso havien acabat d’aterrar a l’equip, i on Arturo Vidal no té una naturalesa tan posicional. Amb aquest escenari, Heynckes va llegir a l’instant que Javi Martínez, de qui havíem oblidat les seves possibilitats com a migcampista, podia ser el contrapès ideal que ha acabat portant estabilitat a un equip que també comptava amb el deute de trobar hàbitat a James. I el tècnic de Mönchengladbach ho està aconseguint amb una altra mesura natural: posar-lo per dins i amb llibertat, afinant els seus sentits i convertint el que estava sent un problema en una solució per a un Bayern que ja el vol renovar un any més i que, si pogués, es quedaria per sempre amb la seva mirada del joc.