El regal dels 47 per al xef osonenc Nandu Jubany va ser un Dakar. Un pilot particular, showman per Instagram i home perseverant per aconseguir un objectiu: acabar un dels raids més importants i complicats del món. “Estic cuit, estic cuit”, repetia als qui el vam seguir per les xarxes socials cada dia en acabar una etapa. Però el cert és que en Nandu va apropar el Dakar a molts aficionats a l’esport (que no necessàriament ho han de ser del motor, com aquest columnista). Per què? En Nandu va fer de la seva experiència a l’Amèrica del Sud un producte mediàtic, un maridatge perfecte entre l’olor de benzina i l’afició a la cuina dels qui el seguim darrere els fogons.

Instagram té la capacitat de crear històries visuals com mai abans s’havia pogut fer, històries que s’adapten als interessos dels espectadors perquè cadascú es pot personalitzar el seu timeline segons més li convingui. Abans de seguir altres pilots, la veritat és que m’agraden més els sommeliers i els restaurants d’estrella Michelin. Per això en Nandu em va captivar. Perquè, darrere de cada publicació al seu compte hi traspuava accent osonenc, tragí de fogons, proximitat amb el comensal que vol descobrir excentricitats del qui es pot considerar, des del meu punt de vista, un dels millors cuiners de canelons del món. El gust del caneló de pollastre rostit forma part de l’imaginari col·lectiu de la seva clientela.

Al Dakar, a en Nandu se’l veia més preocupat per salvar els obstacles de cada etapa que no per donar lliçons de cuina als seus acompanyants. De fet, ho va reconèixer en acabar i mossegar la medalla: “No m’hi veuran pas més aquí!” Però, la veritat és que algunes de les seves publicacions permetien descobrir, fins i tot al desert, la filosofia Jubany: gaudir d’una cuina tradicional elaborada, delicada en la selecció de la matèria primera. Arrossos, truita o un pa amb tomàquet amb pernil Joselito no van faltar a la dieta. De fet, qualsevol qui hagi anat a Can Jubany s’adonarà que els aperitius d’en Nando revolucionen la tradició, però no s’allunyen mai de l’essència de la cuina catalana.

El Dakar de Nandu Jubany és un exemple reeixit de personal branding. Jubany és pilot sobre la sorra, però madura la seva grandesa a la cuina. El Dakar el fa més transgressor, l’embolcalla d’excepcionalitat. Al final és el que tots demanem en endinsar-nos en els menús dels grans restaurants: quelcom especial, poc mundà. I, en aquest procés de disseny permanent de noves experiències gastronòmiques, la singularitat del xef és determinant. En Nandu, al Dakar, compleix un somni, però a la vegada fa créixer la seva fama de gran cuiner.