Els clubs de futbol professionals estan molt i molt familiaritzats amb les aturades per les seleccions, ja sigui pels partits de les fases de classificació per als grans campionats –mundials o continentals– o pels amistosos. El bàsquet està descobrint ara les finestres pels partits de les seleccions. L’handbol viu una problemàtica diferent, ja que any rere any totes les competicions s’aturen durant dos mesos, entre el desembre i el gener, al bell mig de la temporada, per la disputa del mundial i els campionats continentals.

Ho acabem de viure ara. Aquest cap de setmana es reprèn la lliga Asobal i tot seguit la Champions. L’última jornada de la lliga es va jugar el 13 de desembre i després es va disputar la copa Asobal (16 i 17 de desembre). La Champions quasi ni la recordem (últim partit, 2 de desembre). Els clubs, que paguen els jugadors, han de cedir-los a les seleccions –a les quals tots els jugadors volen anar, evidentment– i després tornen com tornen. En el millor dels casos, cansats –els que han guanyat medalla han jugat vuit partits en setze dies– i alguns lesionats. Com li passa ara al Barça, amb Pérez de Vargas, N’Guessan i Mem amb problemes físics de resultes de l’europeu. Dels deu blaugrana que van anar a Croàcia, vuit han tornat amb una medalla. Com deia ahir Xavi Pascual, ja que tornen cansats, millor que tornin contents. I si tot plegat fos a l’estiu i no ara, encara més gent estaria contenta.