El derbi d’ahir al RCDE Stadium es preveia tens i intens. Si un duel entre l’Espanyol i el Barça sempre ho és, el tercer en dinou dies ho havia de ser encara més. De futbol no n’hi va haver gaire per culpa de la pluja. De tota la resta que hi pot haver en un partit de futbol, sí. En algun moment massa i tot. A ningú li agrada veure entrades lletges ni picabaralles com les d’ahir a Cornellà-el Prat, ni escoltar declaracions i contradeclaracions que tenen poca cosa a veure amb el futbol.

L’Espanyol va acabar el derbi satisfet amb la imatge donada i amb la recança de no haver assolit una victòria que va acaronar. Per al Barça, el punt és bo tenint en compte el marge que té en la lliga i que dijous es jugarà a València un lloc en la final de la copa. Valverde va poder donar minuts de descans fins i tot a Messi.

Però si una cosa era clara amb vista al derbi, era que Gerard Piqué en seria un dels protagonistes. I ahir, el defensa va aixafar la guitarra a l’Espanyol amb el gol de l’empat quan els blanc-i-blaus somiaven en la victòria. I el va celebrar fent callar l’estadi, un gest poc esportiu, que no agrada veure, però que en aquest cas es pot comprendre. Els insults d’alguns aficionats a la família de Piqué no tenen res a veure amb la rivalitat entre els dos equips. Són un tema personal que no s’arreglarà amb denúncies ni declaracions. Els dos clubs s’hi haurien d’implicar i parlar-ne.