Opinió

El ‘nostre’ Le Pen

El Barça ha votat a favor d’augmentar el sou de Tebas, l’home que ha amenaçat el club d’expulsar-lo de la LFP

Si no és una vergonya prou gran que la Lliga de Futbol Professional espanyola tingui un president que es declari admirador de Le Pen –del pare, perquè la filla deu ser massa liberal per a ell–, ara els clubs han decidit apujar-li el sou fins als 1,2 milions, més altres variables que inclouen els àpats pantagruèlics que organitzen a Madrid tota la gent amb un cert poder i influència. I què ha fet el Barça, el club més maltractat per la incontinència verbal de Tebas? Doncs votar-hi a favor, no una sinó dues vegades, aprofitant el vot extra que té del Barça B.

Les opinions polítiques d’un dirigent no l’invaliden, lògicament, per dur a terme una gestió eficaç al capdavant d’una organització, però la qüestió és si no hi ha ningú més en el futbol espanyol més vàlid que Tebas, un fet encara més preocupant que les actituds fatxes del personatge en qüestió.

En diferents entrevistes en les quals ha parlat del seu passat polític a Fuerza Nueva –organització que va cometre fins i tot atemptats contra representats sindicals d’UGT i CCOO als anys vuitanta– Tebas no ha renegat mai del seu passat i de les seves idees d’extrema dreta. I aquests últims anys les ha pogut exposar obertament amb motiu de la crisicatalana. Que se sàpiga que el Barça ha votat a favor d’un dirigent que ha amenaçat el club repetidament d’expulsar-lo de l’organització si Catalunya s’independitzava. Molt bé. El 2015 va proposar que se suspengués la final de la copa del Rei si l’afició del Barça i la de l’Athletic xiulaven l’himne espanyol al Camp Nou. Visca la llibertat d’expressió. El 2016 encara va anar més enllà i va manifestar de forma vehement i a tot arreu on el volien escoltar que les estelades, en comptes de ser eines d’una reivindicació política, eren símbols que pretenien la “destrucció d’Espanya”.

L’any passat com que el suflé independentista no baixava, sinó més aviat tot el contrari, va jurar que ell coneixia jugadors de futbol catalans que no s’atrevien a parlar per “por” als independentistes. L’1 d’octubre, després de la violència policial als col·legis catalans, es va negar a canviar la data del Barça-Las Palmas del Camp Nou, que es va acabar jugant a porta tancada. També va avisar que els “insults a Espanya” de l’afició del Camp Nou podrien provocar una sanció que acabés amb l’estadi tancat.

En els últims temps la seva verborrea no s’ha frenat. Segons ell, com el fiscal de l’estat i el jutge Llarena, hi ha hagut una “rebel·lió” a Catalunya, i s’entén, és clar, que tots els que estan a la presó s’ho han ben guanyat. Abans de les eleccions va desfilar en la manifestació unionista pels carrers de Barcelona amb una bandera espanyola a l’esquena –visca la neutralitat institucional– i va aplaudir amb les orelles l’aplicació de l’article 155, que ha intervingut la Generalitat. “S’ha posat ordre en l’abisme en què vivia Catalunya”, frase que entronca amb el pensament d’aquell jove que el 1979 va entrar a Fuerza Nueva amb l’aval del seu mentor Blas Piñar. En les seves últimes declaracions, ja envalentit i amb perspectives d’un sou milionari, s’ha atrevit a pronosticar sobre el nostre futur: “La independència de Catalunya ja és història.” Segur?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)