Enrique Castro, Quini,no és un jugador qualsevol en la història del Barça. A banda que va triomfar plenament com a davanter centre a l’equip en una era convulsa per al club, els anys vuitanta, el seu segrest és un dels episodis més rellevants de la història del Barça. Els 25 dies de captiveri van deixar no només l’afició blaugrana sinó tot el futbol commocionat per un succés que probablement va costar la lliga al Barça, que fins a aquell moment l’havia dominat amb autoritat. La federació espanyola, en aquest sentit, va tenir un paper ben galdós, en negar-se a ajornar els partits de l’equip blaugrana, que va anar perdent la distància que tenia en la classificació. Quini no es va fer estimar només pels seus gols, sinó també pel seu tarannà. Tothom que el tractava deia el mateix, que era una persona extraordinària. De fet, va perdonar fins i tot els segrestadors que el van retenir durant 25 dies i que van arribar a negociar directament amb Josep Lluís Núñez, una operació que no ha quedat mai esclarida del tot. L’estima que tothom li tenia va quedar reflectida ahir mateix en les reaccions de tota la gent que el va conèixer o que va jugar al seu costat o al seu davant. Fins i tot Maradona va escriure unes paraules emotives per recordar el davanter que engaltava les seves passades en el seu efímer pas pel Camp Nou. L’Sporting canviarà el nom del seu estadi pel de Quini i el Barça també ha anunciat que diumenge farà un homenatge al jugador abans del partit contra l’Atlético. S’ho mereix.