Opinió

Tots a la presó

Finalment, s’ha configurat davant nostre el fil comú que defineix la reacció desaforada del govern espanyol i dels seus estaments, inspirats cada vegada més en els de l’edat mitjana, a la revolta catalana. El “tots a la presó” no és un homenatge al mític Berlanga, sinó un modus operandi que un empresari alemany amb vincles amb la ultradreta espanyola ja va explicitar en veu alta al Círculo Ecuestre. El primer de tots nosaltres que ha d’anar a la presó és, lògicament, el president Carles Puigdemont. Per trobar-lo, la Guàrdia Civil encara registra tots els cotxes amb matrícula de Bèlgica que creuen la frontera. És el pla B. L’A era, lògicament, envair militarment un altre cop Flandes, fins que algú va recordar que això no seria ben vist, tal volta, ni per l’Unió Europea ni per l’OTAN.

Un cop tots tenen clar que el que ha d’anar a la presó és Puigdemont, a partir d’aquí es desplega una piràmide en què tothom té cabuda. “Benvinguts, passeu, passeu”, que cantava Sisa. Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn troben a faltar l’escalfor dels que pensen, ni que sigui “una mica”, com ells. Llegint el best-seller d’aquest 2018, l’acte judicial del jutge Llarena, no hi ha ningú que teòricament se’n pugui escapar. Els que passin del seu pensament sobiranista als fets viuran en la rebel·lió, el delicte d’odi i la sedició permanent.

El senador McCarthy, a l’infern sia, hi sucaria pa. La caça de bruixes tot just ha començat, és transversal i representa tota la societat catalana: periodistes, activistes, esportistes, cantants, escriptors, polítics, fotògrafs, funcionaris, dibuixants, empresaris, productors, cineastes, mitjans, conferenciants, cònsols, advocats i finalment manifestants, els milions de col·laboradors necessaris que si poden identificaran un per un. Són motius de rebel·lió un simple llacet groc mostrat al món o fotografies amb policies colpejant amb odi –aquest no inventat, sinó de veritat– a ciutadans catalans. Montoro, un altre dels avengers hispans, fa anys que inspecciona per sobre de les seves possibilitats tot allò que faci tuf de pensament sediciós. No en té prou. La seva llarga ombra de Nosferatu s’alça sobre els nostres patrimonis amb l’amenaça que ens ho pot prendre tot. Com que la Generalitat no va pagar cap euro per l’1 d’octubre, doncs els que presumptament ho van pagar, són els que rebran. I si no paguem, cap a la garjola a fer companyia Jordi Sánchez, que si fos etarra podria anar a una sessió parlamentària, però com que és una cosa pitjor, un català que organitza manifestacions, doncs que es podreixi a Soto del Real trenta anys més. Si pot ser que s’hi quedi sense judici, no sigui que el seu advocat faci avergonyir el jutge i, de passada, tot un sistema judicial sencer.

Els historiadors saben que això no és nou. Aquí està passant com a Praga el 1968 un cop les tropes soviètiques van aplicar el seu 155 al govern txec, que pretenia exercir la seva pròpia sobirania. En aquella ocasió, fins i tot Bréjnev, que havia donat l’ordre d’envair Txecoslovàquia, es va adonar que s’havia passat de frenada amb la detenció de l’ideòleg de la revolta, Alexander Dubcek, i el va acabar alliberant fent-lo jurar que no reincidiria en la seva actitud antisoviètica. Llarena, en canvi, no només demana a Junqueras i Sánchez que s’agenollin davant seu, sinó que no reincideixin en el seu pensament polític. Qualsevol de nosaltres que acabi davant seu o de qualsevol altre jutge del Suprem que tingui clar que la línia que s’imposa a Madrid és que la presó és l’eina que estova els independentistes. De fet, si seguim els moviments per formar govern a Catalunya últimament, segurament ho estan aconseguint.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)