Opinió

Josep Gironès

Quan va penjar els guants va formar part de l’escorta personal del president Lluís Companys

Hi va haver una època en què les vetllades de boxa concitaven un gran interès a casa nostra. Va ser en aquell context que Josep Gironès va brillar amb llum pròpia. Nascut el 28 d’agost del 1904 a la Vila de Gràcia, va assolir el seu moment àlgid el 1929. Va ser aleshores quan es va proclamar campió europeu del pes ploma, un títol que va defensar en diverses ocasions. Conegut com el Crack de Gràcia, durant els anys vint i trenta va rebre el fervor de l’afició catalana. Va optar al campionat mundial el 1935 contra Freddie Miller, però aquest el va noquejar. Aquesta dolorosa derrota va significar el final de la seva carrera pugilística. Quan va penjar els guants, va formar part de l’escorta personal del president Lluís Companys. L’any 1939 va haver de fugir de la seva pàtria, deixant-hi la muller i la filla. De fet, el règim franquista l’acusava d’haver perpetrat tortures en una txeca de la Ciutat Comtal. Van haver de transcórrer uns quants anys perquè es demostrés que es tractava d’una calúmnia malèvola i infundada. Després de passar per un camp de concentració francès es va instal·lar definitivament a Mèxic.

Artur Bladé —en la seva obra De l’exili a Mèxic— explica que van compartir el vaixell que els va permetre creuar l’Atlàntic. Cada matí, a proa, impartia classes de gimnàstica a nois i noies. Recordem que el govern de Mèxic va acollir molts exiliats republicans, alguns d’ells insignes científics, filòsofs i artistes. En aquest país americà, Gironès va experimentar una profunda transformació vital. Podríem suposar que trencant completament amb el passat va desplegar una vida llarga, trista i buida. Aquesta és una de les conclusions a què arriba el documental 138 segons. L’enigma Gironès. Però no en podem estar segurs. Talment un personatge de Paul Auster, la seva biografia ens mostra que la condició humana és inextricable. No debades, Wilhelm Dilthey va afirmar que la vida és una misteriosa trama d’atzar, destí i caràcter. Juli Lorente, Josep Morera i Joan de Sagarra han contribuït poderosament a rescatar-lo d’un oblit injust. No obstant això, sospito que continua sent un gran desconegut. El meu objectiu era retre un modest homenatge a un home noble colpejat per les circumstàncies.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)