L’Espanyol s’ha comportat al llarg del curs com aquell estudiant capacitat per treure bones notes, però que es deixa totes les matèries per a l’últim dia. Només així es pot trobar una explicació raonable a la irregularitat en què s’ha mogut l’equip de Quique Sánchez Flores. Les victòries contra el Barça, el Madrid i l’Atlético no van ser casuals. Aquests triomfs de prestigi van fer sortir a la superfície un fet innegable: la plantilla és molt millor del que indica la classificació actual. Unes estadístiques que es comencen a maquillar després de la victòria contra la Real Sociedad i la de fa unes setmanes contra el Madrid. “Estem per sota del nivell exigit. Tenim equip per a molt més”, deia divendres Víctor Sánchez a L’Esportiu. Una reflexió en alt que traspua el que sap tothom: l’Espanyol ha perdut molts trens al llarg d’aquest campionat i la qüestió és si està a temps de fer un esprint final per rectificar la trista deriva en què es va instal·lar al llarg dels dos primers terços de la lliga. Arribar a la setena posició (que ostenta el Girona, amb vuit punts més) sembla una quimera. Aquesta és l’última plaça per anar a Europa, però l’Espanyol hauria de fer un final de lliga espectacular per assolir-la. Deixant de banda els somnis impossibles, la realitat empeny, com a mínim, els de Quique a lluitar per estar en el top 8 i igualar la puntuació de la temporada anterior. Un premi menor, però que deixaria l’aficionat amb un bon gust de boca i el club amb la butxaca més plena. Estar més amunt és ingressar més diners.