La cursa desesperada de l’Estat espanyol per esclafar la dissidència democràtica catalana no té fi. Ahir vam viure una nova revenja en forma d’empresonament massiu de líders independentistes, i tot fa pensar que n’hi haurà més si algú no para els peus al govern més repressor de la UE, al partit més corrupte d’Europa, als estaments judicials que són extensions de l’executiu, a l’estat que és la vergonya d’Europa perquè cada dia té més presos polítics, perquè es creu amb el dret de vetar candidats que no li agraden, perquè engarjola electes per haver complert el programa electoral. Quanta ignomínia.

Som gent d’esport i, per tant, acostumats a treballar, a resistir, a persistir, a patir per assolir els objectius. Però també som un sol poble, tot i l’obstinació dels que branden la unitat d’Espanya com el valor suprem per dividir-nos. Sota una pressió ferotge és humà cometre errades i ens les hem de saber perdonar. Venen temps durs, mesos, segurament anys, i amb la unitat del republicanisme seran més passadors. L’Estat espanyol ja no en té prou perseguint l’estelada. Ara ja li fa nosa la senyera. Tossuts, ferms, junts i armats de la raó democràtica davant la repressió, ens farem dignes de la llibertat que ara se’ns nega. Som gent d’esport, i això ens fa saber que guanyarem.