En el futbol existeixen unes línies vermelles que mai s’haurien de traspassar. Quan això passa aquest esport es converteix en un pèssim referent. Fàcilment podem elaborar una àmplia llista d’accions reprovables, fins i tot, d’estratagemes execrables. Recordem un episodi que es va produir en un matx classificatori per a la copa del món d’Itàlia (1990). El Brasil guanyava per 1-0 quan una bengala va explotar molt a prop del seu porter rival, el xilè Roberto Rojas. Aquest, ensangonat per una ferida al cap, va abandonar el camp juntament amb els seus companys. Mentre testimonis presencials afirmaven que el petard no havia impactat en el jugador, ell va seguir insistint durant mesos en la seva condició de víctima. Finalment va confessar que s’havia ferit al front amb un bisturí que portava amagat. Les seves paraules van ser molt reveladores: “Pensava treure un avantatge esportiu per al meu equip: que ens donessin per guanyats els punts. No és veritat que volgués diners o altres regalies. Només vaig pensar en el meu país. Però ja no podia més amb la meva consciència perquè no es pot viure amb la mentida a sobre.”

Precisament en aquella copa del món va disputar-se un partit entre l’Argentina i el Brasil amb un altre fet digne de menció. Tot aprofitant que el massatgista de l’Argentina atenia un dels seus jugadors, van oferir a un contrincant un bidó d’aigua que contenia una substància somnífera. El seleccionador argentí era Carlos Bilardo, el mateix que com a entrenador del Sevilla FC va recriminar al seu massatgista que volgués ajudar un jugador rival que estava sagnant. És difícil oblidar les seves contundents paraules: “¡Písalo, písalo! ¡Al enemigo, ni agua!” Ja durant la seva carrera de jugador Bilardo va deixar molt clar que l’única cosa important era guanyar. De fet, va ser un dels integrants de l’Estudiantes de la Plata, un equip extremadament antiesportiu. Tal com ell mateix va afirmar, el fair play és un invent anglès del qual cal prescindir. És significatiu que Rinus Michels –entrenador de la mítica taronja mecànica– afirmés el següent: “El futbol és com la guerra: aquell que es comporta massa correctament perd.” Uns anys abans havia perdut la final de la copa del món del 1974 enfront de l’Alemanya Federal.