Opinió

Lutz Long

Long es va atrevir a desafiar les consignes racistes del Tercer Reich i com a represàlia va ser enviat a combatre contra els aliats en la Segona Guerra Mundial, en què va morir

Els Jocs Olímpics de Berlín (1936) van ser emprats com un vehicle d’exaltació del règim liderat per Adolf Hitler. Però en aquest article volem rescatar un episodi moralment alliçonador. El gran protagonista en va ser Lutz Long, un atleta que sempre serà recordat pel seu fair play. Jesse Owens disputava la prova classificatòria del salt de longitud i ja acumulava dos salts nuls. L’atleta afroamericà acabava de competir en els 100 metres i estava cansat. Va ser aleshores quan Long li va ensenyar a mesurar correctament la cursa per a la batuda del salt. Sense aquestes indicacions tècniques, Owens probablement mai hauria conquerit la medalla d’or. Quan va ser campió va rebre la felicitació de Long, que va reconèixer amb sinceritat i cordialitat la vàlua del seu contrincant. Aquell dia va néixer una amistat immortal entre els dos atletes, sens dubte una de les pàgines més meravelloses de l’olimpisme. Anys més tard, el prodigiós Owens s’hi referia d’aquesta manera: “Va demostrar una gran valentia en aconsellar-me davant de Hitler. Es podrien fondre totes les medalles i copes que vaig guanyar, i no valdrien res davant l’amistat de 24 quirats que vaig fer amb Lutz Long en aquell moment.”

Aquesta demostració d’afecte va quedar plasmada en una cèlebre fotografia. Una imatge que expressa uns valors morals admirables. Long es va atrevir a desafiar les consignes racistes del Tercer Reich. No oblidem que era considerat ari i, per tant, pertanyent a una raça superior. Com a represàlia per la seva generosa actitud va ser destinat a combatre contra els aliats en la Segona Guerra Mundial, en què va morir el 1943 a Sicília. Temps després va rebre —de manera pòstuma— la medalla Pierre de Coubertin com a reconeixement al seu capteniment. El COI concedeix aquesta distinció a aquells esportistes que han demostrat esperit olímpic i esportivitat durant la celebració d’uns Jocs Olímpics. Sense renunciar a la lluita per la victòria, l’autèntic atleta no veu en el seu rival un enemic, sinó un company. El que va passar a l’Estadi Olímpic de Berlín mostra una vegada més que l’esport té la capacitat d’unir les persones més enllà de les seves particularitats. Ens recorda que és més important el que ens uneix que el que ens diferencia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)