Vist què va passar dissabte, la proposta de no jugar la final de copa era un plantejament erroni. Al contrari, cal jugar-les totes –i en són cinc de seguides– per posar de manifest una vegada i una altra que l’Estat espanyol no compleix l’estàndard de qualitat democràtica i respecte als drets més bàsics exigible a Occident. Si el Barça s’hagués retirat de la final, la policia espanyola no hauria requisat pancartes, estelades, samarretes, bufandes... No hauria enfollit perseguint el color groc com aquell que persegueix la seva ombra. Ja no és llibertat d’expressió, ja no és xiular l’himne i el rei que representen un poder hostil amb Catalunya. És llibertat de vestir-se d’un color o d’un altre. És, ras i curt, llibertat.

Tot el que va passar als afores i a dins del Wanda fa més gruix en el dossier dels atropellaments que tard o d’hora hauran de caure com una llosa judicial sobre l’Estat espanyol per culpa del seu govern. Hauríem de preguntar-li fins on estan disposats a portar aquesta persecució, aquesta repressió. Si l’ús dels seus cossos de seguretat com a policia política és irreversible. Però si hi ha directors de diari que admeten que abans que ser fidels als fets hi ha la unitat d’Espanya, ja tindrem la resposta. Perquè l’estaca caigui ens toca resistir i fer visibles els abusos. Com dissabte al Wanda.