El Barça ha guanyat la segona Champions juvenil en quatre anys amb una autoritat inqüestionable. Una conquesta espectacular que en qualsevol club invitaria a refermar l’aposta pel planter com a reserva de talent per al primer equip. Al Barça, però, una política discutible de gestió del filial s’ha convertit en el primer tap per a les generacions de jugadors juvenils. Es prioritza la permanència a segona A quan la majoria de jugadors –de Messi només n’hi ha un– necessiten continuïtat en una escala de formació que passa necessàriament pel filial, sigui a segona A –preferible– o a segona B. En canvi, el club ha anat fitxant per a l’equip de Gerard López jugadors estrangers joves i de nivell però que, pel que sigui, no han ofert rendiment.

En els últims cinc anys només un jugador del planter, Sergi Roberto, s’ha consolidat en el primer equip. I dels juvenils que van guanyar la Youth League el 2014 únicament Munir –ara cedit a l’Alavés– va tenir-hi presència d’una manera més o menys continuada. Albe Ruiz, Riqui Puig, Carles Pérez, Mate o Miranda tenen –a criteri dels mateixos tècnics del Barça– fusta per arribar al primer equip. La Masia continua sent una reserva de talent, però si el Barça no el sap aprofitar el sentit del futbol formatiu s’esvaeix.