Opinió

opinió

Més igualat del que diuen els precedents

El control del rebot defensiu serà un aspecte primordial per a les gironines

Objectivament, és innegable la condició de favorit de l’Avenida en la final, com ha demostrat en els cara a cara d’aquest curs. Es tracta d’un equip que es caracteritza per la seva capacitat de contemporitzar un partit i, de cop i volta, matar-lo, sobretot en el tercer quart, quan apuja el nivell d’intensitat al darrere. Es converteixen en una piconadora perquè totes són jugadores amb una gran capacitat per finalitzar les accions. Et castiguen qualsevol petit error. Aquest fet també els permet anotar molt i, per exemple, en la semifinal, cinc d’elles van superar els 10 punts de mitjana [Givens, Moss, Elonu, Robinson i De Souza], una barbaritat. Però, més enllà de factors tècnics o tàctics, totes són jugadores que, després de passar-se la temporada resolent partits fàcils, els arriba el seu moment. El paper de favorit els suposa una pressió afegida, però crec que tindran ganes especials de guanyar, sobretot perquè Miguel Ángel Ortega no continuarà i es tancarà una etapa d’èxit.

Partint del fet que, en el cos a cos, jugant de tu a tu, l’Avenida és superior, l’Spar Citylift ha crescut en alternatives i coneixement del rival per saber on pot fer-li mal. Són sobretot alternatives defensives. Ja es va veure l’any passat com l’aplicació de defenses zonals va generar-li problemes per atacar, a l’Avenida. Tinc confiança en el treball que pugui fer Èric Surís i el seu staff en aquest sentit. En tot cas, la distància s’ha reduït molt entre tots dos equips pel que fa a potencial. Les dues plantilles estan molt equilibrades i tenen semblances, com la possibilitat de jugar amb dues bases en pista. L’Avenida ho fa amb Sílvia Domínguez i Asurmendi, i l’Spar, amb Núria Martínez, Rosó o Romeo.

El control del rebot defensiu serà primordial per a les gironines. Si alguna cosa ha aportat Èric a l’equip és l’alegria per intentar córrer sempre, i l’equip s’hi ha trobat còmode. I, lligat amb això, també és remarcable el salt de qualitat fet per l’Spar en encert en triples, com es va constatar en la semifinal contra el Mann. La possibilitat de córrer no només t’ofereix situacions de cistelles fàcils en forma de contraatacs i safates, sinó situacions de tir que en posicional i contra una defensa tan agressiva i física com la de l’Avenida no es tindran. L’Uni Ferrol solia trobar molt aquestes situacions de transició, però sense el control del rebot va patir i ho va fer poquíssim. Jugadores com Colhado, Evans o Traore asseguren molt de rebot, i fer-ho li serà imprescindible per poder competir.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)