La marxa d’Andrés Iniesta a final de temporada deixarà un buit que el Barça no podrà omplir amb un substitut natural. Hi ha jugadors tan diferents que no es poden clonar, com Messi, Xavi o el mateix Iniesta. Don Andrés sap que el cos acusa els anys, però també és conscient –en som tots– que hauria pogut estar com a mínim un any més sent titular en el Barça. Li van venir els dubtes la temporada 2016/17, quan jugava menys i no se sentia bé com ara, i va treure el cadenat a les ofertes. Decisió de risc, perquè aquesta porta, un cop oberta, costa molt de tornar a tancar.

Hi ha jugadors de fantasia, però Iniesta és màgia. És interpretació del joc i el seu tracte delicat fa protagonista la pilota. Les seves llàgrimes d’ahir transparentaven un home senzill, planer, familiar, orgullós de les seves arrels i de la seva via, que guanya un munt de diners però ni vol ni sap fer-ne ostentació. Un generador d’empatia.

En un equip que té Messi costa ponderar el valor d’altres jugadors. L’argentí no admet comparació: és el millor de la història, i punt. Iniesta, però, és l’ànima present en els 15 anys més meravellosos de la història del Barça: 4 Champions, 9 lligues, 6 copes, 3 mundials de clubs, 3 supercopes d’Europa i 7 supercopes d’Espanya. Per això i per com és, captivarà allà on vagi.