Editorial

L’EDITORIAL

L’obvietat que xiular no pot ser mai delicte

No ha calgut anar a instàncies europees, ni tan sols sortir de l’Audiencia Nacional, perquè Santiago Espot hagi estat absolt dels presumptes delictes d’injúries a la corona i ultratge a Espanya. Xiular himnes i reis no és delicte. Ni tan sols fomentar la xiulada i repartir els estris per produir-la. Se’n diu llibertat d’expressió, que topa amb un estat autoritari que està disposat a tot per mantenir un statu quo caducat malgrat que li costi sentències contràries, advertiments a nivell internacional i vergonya aliena.

A Santiago Espot, l’Audiencia Nacional l’ha declarat innocent quan inicialment l’havia condemnat. Amb el pa que s’hi dona, en aquestes instàncies judicials espanyoles, molt clar ho han hagut de veure per no confirmar la sentència inicial i forçar Espot a continuar el periple jurídic. És una estratègia coneguda pel moviment independentista que busca causar l’esgotament psicològic i econòmic a força de dilatar procediments.

Fa nou mesos que un jutjat contenciós administratiu de Madrid va avalar la legalitat d’exhibir estelades perquè per elles mateixes no generen violència. Formen part de la llibertat d’expressió, com xiular. Que en prenguin nota Tebas, el ministre (i magistrat) Zoido, la caverna i els xerraires habituals.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)