Opinió

Urtain

L’esport és una inacabable font de llegendes efímeres, de meteòrics i fràgils éssers condemnats a diluir-se en l’oblit

El campió esportiu genera un extraordinari interès entre la població. Però l’espectador mitifica uns personatges que s’acabaran esvaint. En els nostres temps presentistes només mentre brillen formen part de l’imaginari col·lectiu. Aquests flamants ídols són consumits tot esperant que arribin nous astres. L’esport és una inacabable font de llegendes efímeres, de meteòrics i fràgils éssers condemnats a diluir-se en l’oblit. Alguns s’assemblen a gegants amb peus de fang, víctimes d’unes circumstàncies turbulentes. Per exemple, quan són destruïts per l’alcohol i altres substàncies, devorats per insuperables problemes econòmics. Podem afegir-hi aquells que no han sabut gestionar la seva carrera; que han acabat colpejats i derrotats pel fracàs definitiu. Les males companyies també poden ser un factor decisiu. Molts haurien d’aprendre d’aquells esportistes que han arruïnat la seva existència, que no han assimilat els triomfs i la fama. Un cas paradigmàtic el trobem en José Manuel Ibar, Urtain; una vida que es va extingir poc abans dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992).

Nascut el 1943 a Guipúscoa, va començar en el món esportiu aixecant pedres. Durant una època va ser la gran estrella de la boxa espanyola, i fins i tot es va convertir en campió europeu dels pesos pesants. El fet que Vicente Gil —metge personal del dictador— fos un jerarca de la boxa va afavorir la seva instrumentalització pel règim tardofranquista. En aquest sentit, convé recalcar que els seus èxits van estar esquitxats per la sospita de l’engany. Per aquest motiu, José María García va escriure un llibre que abordava aquest tema. De fet, el Morrosko de Cestona tenia una immensa fortalesa natural, però mai va destacar per la tècnica ni per la resistència. Urtain va ser una celebritat i l’ídol de molts espanyols; va ser així com Manuel Summers el va dur a la gran pantalla anys després d’haver realitzat Juguetes rotos. Però els anys de diners, festes i popularitat van donar pas a un terrible i anihilador declivi. Una biografia que va ser recreada al teatre per la companyia Animalario; la van presentar com una tragèdia grega sobre una figura que representava l’ombra d’una Espanya no tan llunyana. Comptat i debatut, la seva infausta història conté valuoses lliçons humanes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)