La USAP havia perdut les darreres temporades el seu simbolisme com a referent del rugbi als Països Catalans per dues raons ben evidents: el descens de categoria del 2014 i l’arribada a la presidència de l’empresari François Rivière, que es va apartar de la idea dels antics propietaris de l’entitat de fer-se visibles també a la Catalunya del sud encara que fos per una qüestió comercial. El retorn al Top 14 suposa, doncs, una oportunitat magnífica perquè el club torni a expandir la seva imatge més enllà del Rosselló, com ja havia fet en els històrics partits que va jugar al Lluís Companys el 2011 i el 2012 gràcies a l’acord de col·laboració que va signar amb el FC Barcelona. Tot i que la junta ha deixat en aquests últims anys en un segon pla el “sentiment” catalanista de l’entitat, certament l’afició no ho ha fet, i s’ha mantingut fidel als colors de la senyera i als càntics de tota la vida. L’ascens és una nova oportunitat perquè el catalanisme de Perpinyà, que no té res a veure amb el de Girona, Barcelona, Tarragona o Lleida, es reivindiqui en alguns dels grans estadis de França. De fet, és rellevant com en molts municipis de la Catalunya del Nord la solidaritat amb els presos polítics és fins i tot més ferma que a molts del Principat, així com la presència del color groc va fent forat més enllà de les fronteres oficials.