L’any 2000, el Barça va guanyar la copa d’Europa a la pista del Porto, a l’antic palau Rosa Mota, però es va veure obligat, per culpa del llançament d’objectes i l’agressivitat dels aficionats locals, a rebre el trofeu als vestidors. Una vergonya. Eren anys en què els incidents perjudicaven la imatge d’aquest esport. Per sort, la cultura esportiva del públic, en general, ha canviat sensiblement en les dues darreres dècades. També ha canviat l’hoquei sobre patins. Egurrola s’hi referia ahir amb el seu onzè títol sota el braç. La implantació del nou reglament va estalviar algunes trompades i va preservar la tècnica en el joc, tot i que en l’alt nivell és evident que la preparació física, el desgast i la rotació són elements ara imprescindibles. Els equips grans que no disposen almenys de tres canvis de garanties ho tenen ben negre per aixecar copes.

El que no ha canviat gaire és que el sentiment de grup és imprescindible per guanyar una lliga europea. Tots els clubs de nivell tenen grans figures, però el Barça, amb Edu Catro al capdavant, ha reiterat l’aposta pel col·lectiu i el triomf coral per sobre de les individualitats. Egurrola va ser un baluard i ha aturat vuit boles aturades en dos dies quan, en principi, l’escollit per ser el titular era Sergi Fernández. Aquesta predisposició subratlla encara més el seu paper. Però dels jugadors de pista és impossible destacar-ne un per sobre de la resta. Els dos que marxen, Barroso i Ordóñez, van jugar un gran partit. A Panadero li haurien de fer un control per veure si porta un motor incorporat. Pau Bargalló, que cada cop té més pes, i Ignacio Alabart són els fitxatges del segle. Pascual personifica la intensitat. Álvarez, l’home gol, és un malson per als defenses i un exemple de modèstia. En la roda de premsa de semifinals, després de vèncer el Reus, Castro ressaltava les gairebé disculpes d’Álvarez. Havia fet un gol fantàstic i, en canvi, es lamentava per una pèrdua de bola que va suposar el primer gol del Reus. Ahir, Egurrola, capità de capitans, va aixecar la copa compartint protagonisme amb Barroso i Ordóñez en els seus comiats europeus. Tot un detall, I també ahir i dissabte, Gual, sancionat sis mesos i gran absent, va ajudar a preparar la gran final al costat dels tècnics Castro i Jordi Roca.