Fa deu anys Xavi Pascual va ascendir a segon entrenador del primer equip d’handbol del Barça, i pocs mesos després es convertia en el principal responsable, càrrec pel qual té contracte fins al 2022. Després d’una temporada marcada per l’eliminació en la Champions i en què l’equip ha tornat a dominar en totes les competicions espanyoles, malgrat la simbòlica derrota contra el Granollers al Palau, l’entrenador reflexiona en una entrevista en l’edició d’avui sobre les exigències a les quals està sotmès el seu equip i que en certa manera considera injustes. Són, amb tot, llei de vida. Quan l’equip va guanyar durant el curs 2014/15 els set títols en joc –inclòs la lliga de campions i el mundial de clubs– ja quedava clar que no es podria millorar mai més una cosa com aquesta, com a màxim igualar-la. L’equip no només juga contra els rivals –a Europa cada vegada més poderosos– sinó que també ho fa contra la seva pròpia història recent. Es dona per fet que les lligues i copes cauen del cel i qualsevol revés europeu es considera un fracàs. Però des d’aquell 2015 gloriós, ni Pascual ni el club s’han adormit sobre els llorers. La plantilla s’ha rejovenit, l’estil de joc ha canviat i la lluita i l’orgull dels jugadors continua sent una marca de la casa. Pascual, doncs, mereix la confiança que li ha donat el club.