El Madrid és el favorit claríssim per guanyar la Champions aquest vespre a Kíev. Tot el que no sigui això és un fracàs, una temporada amb la llunyana supercopa i el poc substancial mundial de clubs com a botí. Si perd la final de la Champions, l’equip de Zidane haurà quedat molt lluny dels objectius en la lliga i la copa i a tocar de la glòria en la gran competició europea. Però si la guanya, no només haurà tapat els fracassos de lliga i copa, sinó que passarà a la història com l’únic equip que enllaça tres Champions.

El Madrid s’ha convertit en un especialista en el torneig europeu. Poc preparat mentalment per a un esforç sostingut en competicions llargues, els pics d’exigència que implica la Champions a partir de les eliminatòries s’adapten perfectament a la idiosincràsia blanca i, cal admetre-ho, a una capacitat d’apujar el nivell en l’alta competició que es manté com un dels grans actius de l’equip de Zidane.

La línia entre el paradís i el precipici és molt prima. Noranta minuts en una temporada de deu mesos són el mateix que una gota en un pantà. A davant hi tindrà el Liverpool. Inexpert en alta competició, amb menys diners, menys estrelles, menys de tot el que es pot comprar. També menys pressió. Queden hores per resoldre l’equació.