La caverna ja el tractarà amb el seu habitual odi impune. Però, certament, fins ahir ningú, ni el mateix nou ministre de Cultura i Esport, hauria sospitat veure el seu nom en una publicació esportiva.

No jutjo Màxim Huerta per les piulades de fa anys perquè no em vaig matricular a l’assignatura de descontextualització. El problema del periodista-novel·lista-ministre no és ell, ni el seu suposat odi a l’esport –són molts els sobreactuadors de les televisions del segle XXI que s’expressen encadenant excessos– ni el fet de presumir de no tenir “ni puta idea” (sic) de futbol, actitud mig esnob mig postureig instal·lada des de temps immemorials en alguns entorns suposadament culturals. Ningú l’obliga a tenir coneixement del que no li agrada (però tampoc a vantar-se’n, és clar).

No, el problema no és Màxim Huerta, ni el seu passat amb Ana Rosa Quintana i altres caus de teleporqueria. Ni tan sols ho és la seva posició contra l’independentisme. Els periodistes tenim un passat, treballem com sabem o com podem o com ens deixen. I les estem passant molt putes perquè en aquest sector la crisi no ha passat. Potser no passarà.

El problema de Huerta és qui el nomena. Pedro Sánchez ha ampliat les carteres del seu govern de 13 a 17 i, ja que ha deslligat Educació de Cultura i Esports, hauria pogut aprofitar-ho per associar Esports amb Educació o fins i tot amb Salut abans de deixar-ho en mans d’algú a qui no li interessa l’esport. El sector, més enllà dels escarafalls que puguin fer els aliats de l’statu quo destronat, mostra contenció mentre no arribin els nomenaments de la segona línia, els del CSD. Tot fa pensar que seran aquests –el successor de Lete, per entendre’ns– i no Huerta els interlocutors del govern espanyol en matèria d’esport. Si el nou ministre tingués els afanys protagonistes del seu antecessor, el baró Méndez de Vigo, sí que passaria a formar part del problema.

Als nous gestors esportius espanyols els aplicarem el mateix criteri d’escepticisme atent que al canvi de govern. No n’esperem res de bo ni de nou, però el sol fet que hi hagi un canvi podria propiciar l’obertura d’una escletxa, qui sap si d’alguna oportunitat. La de rescatar l’esport del grup de les maries ja s’ha perdut amb el nomenament d’aquest ministre.