El no de Griezmann i, sobretot, el vehicle comunicatiu que ha escollit el francès per comunicar-lo i qui hi ha darrere del missatger han deixat molt descol·locat el Barça. Són dues problemàtiques a banda però que, sumades, en potencien l’impacte i fan imprescindible que Bartomeu s’expliqui per aclarir fets i precisar què és admissible i què no. El silenci fa molt de mal.

Que en les fases inicials de la negociació amb els agents de Griezmann només el president i els executius n’estiguessin al cas pot ser fins i tot aconsellable. No n’és gens que, quan es va filtrar que hi havia acord amb el francès, Bartomeu no posés al dia la junta. Tant per transmetre que tot anava bé com quan les coses es van tòrcer. Cap directiu del Barça s’hauria d’haver assabentat del no de Griezmann veient la televisió. Bartomeu ha de recuperar la iniciativa i de pressa, fins i tot al preu de no poder explicar tot el que voldria de l’acord amb el francès ja que, a dreta llei, no s’hi podia negociar fins que faltessin sis mesos perquè s’acabés el seu contracte.

També cal una posició del Barça sobre l’accés i l’ús d’informació privilegiada que pot haver fet Gerard Piqué en aquest afer. El central no s’ha volgut picar els dits amb un altre “es queda” com amb Neymar, però tampoc n’ha sabut, volgut o pogut sortir net.