Alemanya no és la primera campiona del món de futbol que no supera la primera fase en el mundial següent. Sense anar gaire lluny, fa quatre anys li va passar a Espanya. El campionat dels de Joachim Löw ha estat absolutament mediocre, amb una derrota inicial contra Mèxic i un triomf agònic en el minut 95 contra Suècia abans del ridícul d’ahir contra Corea del Sud, que no havia sumat ni un punt. Els alemanys, amb una selecció molt pròxima a la millor possible i, en tot cas, poc condicionada per les lesions, no poden lamentar-se de cap altra cosa que dels errors propis.

Han passat quatre anys des de l’èxit del Brasil i és evident que els responsables tècnics alemanys no han sabut fer evolucionar aquell equip sòlid, bon competidor i expeditiu. Lahm, Schweinsteiger, Klose, Ozil... o no hi són o s’han fet grans, i quatre anys no sempre són prou temps per posar en marxa i dotar de maduresa una nova generació. A Rússia, Alemanya ha convertit la regularitat en previsibilitat, la solidesa en mediocritat i la capacitat resolutiva en possessió estèril, en futbol pla, sense verí a l’àrea. En tot cas, la pèrdua de crèdit que acompanya un fracàs en tota regla com aquest sempre es pot aprofitar per trencar amb les hipoteques del passat, per fer cau i net.