No és fàcil per a una llegenda de l’esport escollir el moment de plegar. Hi ha qui prefereix deixar-ho en plenitud i qui s’estima més continuar actiu amb una exigència menor. En el cas de jugadors de la dimensió de Juan Carlos Navarro, el que no està en discussió és que el dret a decidir ha de correspondre al jugador.

L’estiu passat el Barça i Navarro van ampliar el vincle fins al 2027. El jugador va acceptar una reducció de salari en consonància amb el seu rol a l’equip i el club, anant molt més enllà de la seva etapa com a jugador (el 2027 tindrà 47 anys), va fer un gest de reconeixement en la confiança que Navarro faria un ús responsable del contracte i amb el compromís d’obrir-li les portes de l’organigrama de la secció quan plegui.

Sense valorar si el moment de deixar-ho ha arribat, és clar que la gestió de la informació i les filtracions de les últimes setmanes fan un mal favor al club i també al jugador. No sembla que hi hagi hagut bona comunicació entre Navarro i el club. Aquestes situacions s’acorden i s’anuncien en el moment pactat. Fent-ho així, Navarro seria homenatjat a totes les pistes de l’ACB i de l’Eurolliga. Una altra estratègia pot desembocar en una espiral molt perillosa i enrarir injustament el final d’una carrera esportiva llegendària.