Editorial

L’EDITORIAL

Quatre que ja saben què és arribar lluny

Dues seleccions campiones del món –França i Anglaterra– i dues que tenen les semifinals com a millor resultat en el mundial de futbol –Bèlgica i Croàcia–. Els quarts de final ens han deixat un menú amb quatre seleccions europees que lluitaran per aixecar la copa en l’última setmana de competició. Un fet aquest, que els quatre finalistes siguin europeus, que no passava des de l’any 2006. França, campiona el 1998 i finalista el 2006, és la que té els seus èxits més recents. Anglaterra va ser campiona el 1966 i torna a una semifinal 28 anys després, mentre que Bèlgica va arribar al penúltim partit el 1986 i Croàcia, el 1998. Tot plegat un desenllaç de mundial que ben pocs podien preveure. Alemanya, Espanya, l’Argentina, el Brasil... han anat quedant pel camí. La història i els galons no valen i sí el bon futbol. I en aquest aspecte destaca la Bèlgica de Robert Martínez, un rodamon del futbol que té a tocar la consagració. El tècnic de Balaguer ha estat clau en les victòries belgues contra el Japó i el Brasil. Sobre la marxa o a la pissarra, Martínez ha fet jugar el seu equip com calia. I s’ha guanyat l’estima dels belgues i també de molts catalans, que veuen en la trajectòria de la selecció de Bèlgica en el mundial una mena de justícia poètica –belga– del que està passant a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.