Editorial

L’EDITORIAL

La més sòlida s’imposa a la més admirada

En una semifinal dissenyada per dos bons estrategs i disputada entre dos equips tan ben estructurats com França i Bèlgica, era de preveure que qui aprofités una petita escletxa se situaria en la final. Aquest és l’equip francès. Sense donar tant de valor a la possessió i a la continuïtat en el joc com Bèlgica, a França cal reconèixer-li una fiabilitat altíssima i una capacitat per defensar onze jugadors junts i desplegar verticalitat que l’ha feta destacar de la resta. França no ha mostrat cap feblesa i això, afegit a un mig del camp poderosíssim i al talent de Mbappé i Griezmann i la resta, la converteix en favorita clara.

Paradoxalment, en un equip tan avesat al contraatac i amb tanta qualitat, qui ha situat França a la final ha estat un central, Umtiti, en un córner. És la prova que els belgues, molt millors de mig camp endavant, tampoc no van mostrar fissures. Bèlgica no jugarà la final, però el campionat que ha fet i, sobretot, la progressió que ha exhibit des que Robert Martínez n’és el seleccionador, la converteixen en la revelació del mundial. El tècnic català ha aconseguit foragitar complexos i se’n torna de Rússia amb l’orgull d’un reconeixement universal. Amb dos anys més de treball, si manté el bloc, serà candidata seriosa al títol en l’Eurocopa del 2020.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.