Dani Pedrosa, un campió amb poques corones

La longevitat de Dani Pedrosa en el mundial de motociclisme ha corregut en paral·lel a les seves prestacions: des del 2002 fins al 2017 sempre ha guanyat una cursa cada any, com a mínim. Tres títols en les primeres categories, 31 victòries en la categoria reina, dos subcampionats, al podi en més de la meitat dels 285 GP que ha disputat... són xifres de la llegenda que és de facto des del moment que ha anunciat la seva retirada.

El motociclisme no ha acabat de ser just amb Pedrosa. Aquesta afirmació s’ha d’entendre bé, perquè molt pocs han estat tants anys com ell al cim, han guanyat tantes curses i tants diners. Però en la categoria reina el pilot català no ha pogut guanyar la batalla física. Poc més d’un metre i mig d’alçada i una complexió prima han fet que les seves caigudes s’hagin traduït massa sovint en lesions. I les lesions, en curses sense córrer i, com a mínim en dues oportunitats, en títols que estaven molt ben encarats i s’han perdut. El seu caràcter i el seu entorn, poc comunicatius, tampoc l’han ajudat de cares al gran públic, però el prestigi i el respecte que li tenen al pàdoc parla del seu impacte en el motociclisme. Pedrosa se’n va amb la màxima dignitat. Li queden 11 oportunitats per guanyar una cursa i no trencar la tradició. I per rebre 11 homenatges.