És clar que després de l’exhibició a La Rosière, l’equip de l’Sky pot acabar transformant aquest Tour en un símbol com els Jocs de Jesse Owens, els del Black Power o la massacre de Munic, però mentrestant encara n’és una mostra inversa, perquè l’organitzadora de la prova ciclista, la influent ASO (l’empresa del senyor Jean-Etienne Amaury) va decidir posar la cursa d’enguany al plat contrari de la justícia, tal com es va saber l’1 de juliol. Aquell dia, Le Monde va fer conèixer que el Tour que dirigeix Christian Prudhomme havia vetat la participació del cap de files de l’Sky, Chris Froome, si no demostrava que era innocent d’aprofitar el salbutamol amb què es tracta l’asma per millorar el rendiment al damunt de la bicicleta.

Els símbols esportius contra els règims feixistes de 1936, la legislació racial de 1968 i les raons d’estat de 1972, tenen, en aquesta decisió de la cursa, un contrapunt tan perillós que podem retornar a un estat d’opinió força anterior d’aquell que ja advocaven per superar Pierre-Joseph Proudhon i altres filòsofs de la justícia social durant la primera meitat del s. XIX.

Que un esdeveniment esportiu amb tants seguidors apel·lés a l’article 28 del reglament UCI per excloure algú “que pogués malmetre la imatge i la reputació de l’organització o de la cursa” i passés per alt el principi de la presumpció d’innocència deixa la ideologia del Tour directament al nivell de la inquisició de l’edat mitjana.