Josep Maria Bartomeu ha acomplert aquesta setmana la meitat del mandat com a president del Barça que va iniciar en guanyar les eleccions l’any 2015. Són, doncs, tres anys de fredes i de calentes, un fet gairebé inevitable en una entitat de les dimensions del FC Barcelona i més en aquests temps de globalització extrema que vivim. Esportivament parlant, el Barça mana en les competicions espanyoles però encadena fracàs rere fracàs a Europa. La plantilla continua sent competitiva, però ha anat envellint pel que fa als seus referents i la direcció esportiva –que ja ha variat en diverses ocasions– no ha estat capaç de trobar substituts a la majoria dels que han anat marxant. I després de 460 milions gastats en fitxatges, tan sols Umtiti i Coutinho estan consolidats. La secció de bàsquet i el Barça B són la creu de les seccions professionals i dos clars exemples del que pot arribar a passar quan les coses no es fan gens bé. Econòmicament, el Barça ha arribat a xifres rècord, però tant en ingressos com en despeses, i els beneficis nets no són els que haurien de ser. Socialment, el Barça ha estat ficat, i encara hi està, en massa embolics i fins i tot ha estat condemnat per frau fiscal. Moltes coses, potser massa, i massa de negatives en tres anys, i moltes coses per redreçar.