Editorial

L’EDITORIAL

El país canvia i les lleis també ho han de fer

La societat catalana ha canviat notablement les darreres dècades i una de les coses que l’ha fet evolucionar és la seva mirada cada vegada més europea. També ho ha fet en la forma de veure i organitzar l’esport. Ja no es tracta només de competicions, tornejos, copes, lligues, clubs, federacions, subvencions, consells esportius o competicions escolars, sinó també d’entendre l’esport com una activitat física imprescindible per mantenir una societat més saludable i fer-la també més integradora. Així doncs, aprovar una nova llei de l’activitat física i de l’esport que substitueixi una regulació que ja té gairebé vint anys de vida és fer un pas endavant que s’ha de fer sobretot si hi ha consens i col·laboració entre l’esfera pública i la privada. L’acord entre la secretaria general de l’Esport i la UFEC per pactar el contingut de la nova llei és essencial, tot i que és evident que cap llei pot contenir tots els desitjos d’un sector sencer. Sí que haurà de representar, en qualsevol cas, el model de l’esport a Catalunya, que no ha deixat de formar campions i campiones i d’expandir l’activitat física a tota la població en un àmbit en què el govern té gairebé les mateixes competències que un estat. Diguem gairebé, és clar, perquè el reconeixement de les seleccions pròpies continua vetat per la llei espanyola.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)